Al carrer de Carnissers, número 6, hi ha el col·legi antic dels escolapis de València, l'Escola Pia, on jo vaig mig acabar el batxillerat ara fa exactament mig segle. Allà, en aquell carrer de nom tan contundent, degué haver-hi en els segles medievals botigues i taulells on s'exhibia la carn, possiblement plena de mosques, dels animals que la ciutat aprovava per al degollador en un altre carrer, al costat mateix d'aquest, que era el carrer Triador, on van viure alguns anys els meus pares. Al segle XVIII aquest barri era ple d'obradors de velluters, hi havia algun palau modest, algun convent i l'antic hospital. Tot aixó que la ciutat, a la segona meitat del segle XX, ha destruït amb mètode o ha permés que acabara en la ruïna. Pero de tots els edificis, el més noble, el més sòlid i, potser, el més bell era el del meu col·legi: el que van construir els pares escolapis, aquells anys il·lustrats, per ensenyar "pietat i lletres" als fills dels teixidors.

L'arquebisbe Mayoral, el mateix que va fundar la Casa de l'Ensenyança, on ara hi ha la part antiga de l'Ajuntament, patrocinà també el nostre col·legi d'arquitectura formal i neoclàssica ihi va deixar una biblioteca de volum notable, que es conserva en gran part a l'església del centre. Allà en aquella església circular, amb una de les cúpules més grans de tot Europa, vam resar innombrables rosaris, vam oir misses incomptables, tantes com dies de classe, i vam cantar tantes "Salve Regina" com dissabtes tenia cada curs. Al pati o claustre jugàvem brutalment a pilota, tantes porteries com bases de pilar, i cada matí formavem en rengles incerts mentre hissaven les banderes, tal com manava el franquisme. De tant en tant rebíem, dels venerables pares, una estirada de cabells o una galtada, habitualment plenes de justícia, i he de dir que tot alló que hi vaig aprendre (ciencies naturals incloses, però no matemàtiques, pobre de mí) ho he conservat tota la vida. No sé si eren moderns o antics, no sé si la pedagogia era científica, sé que eren homes convençuts del que feien, potser errats en algunes coses, peró errats honestament. Jo, la "pietat" d'aquella Escola Pia fa temps que la vaig perdre, peró les "lletres", no.